El passat 9 de Maig es va “celebrar” el dia d'Europa, actualment una celebració més institucional que ciutadana. El temps de celebració i d'orgull de pertànyer a la Unió Europea sembla que ja és historia, gran part d'una empobrida societat catalana castigada amb retallades ja no veu el sentit de pertànyer a aquesta institució. Retallades en serveis bàsics com l'educació, sanitat, serveis socials, drets laborals o pensions són imposades per la famosa “troika” -àlies del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional-, imposicions per re-capitalitzar les butxaques dels rics i poderosos, banquers i la gran Alemanya, tot amb l'excusa del pagament d'un deute il·legítim, però que ha de pagar si o si la classe treballadora.
A Catalunya debatem sobre el nostre futur com a nació sobirana, sobre el dret a decidir, sobre un referèndum d'autodeterminació, però ¿com volem encaixar dins de la Unió Europea? Hi ha opinions per a tots els gustos, alguns analistes diuen que si hi ha una hipotètica independència Catalunya no formaria part de la UE i altres diuen que a la UE no l'hi quedaria un altre remei que reconèixer la incorporació automàtica.
Cal recordar que les institucions i lleis europees estan per sobre de les de qualsevol país membre, és a dir, la hipotètica sobirania de Catalunya queda supeditada a l'UE. ¿Volem sobirania i entrar a formar part d'una institució que precisament la treu?
És una veritable contradicció, avui la UE imposa modificacions ens les lleis dels països abocant-los a la recessió i a la pobresa. Un exemple clar és la introducció a la constitució espanyola el sostre de dèficit públic. Obligar als estats a pujar impostos i fer reformes laborals en temps de crisi ,deteriorant el poder adquisitiu dels seus ciutadans, fent que baixi el consum intern, i obligant a tancar petites i mitjanes empreses. També les seves actuals polítiques agràries beneficien als grans terratinents, amb subvencions per hectàrea i no per rendibilitat productiva, així com controvertides polítiques de quotes, com la pesca, que obliga als mariners a llençar per la borda gran part de la pesca feta o a la ramaderia, on obliguen als petits productors que vivien gràcies a la seva feina i generaven riquesa a deixar l'activitat pels límits productius imposats, en benefici de les grans corporacions.
Per això cal replantejar-se l'encaix de Catalunya a la UE. Si volem una Europa solidaria, social, equitativa i justa , i actualment la UE no té cap d´aquestes característiques, els catalans i catalanes no podem deixar que la decisió a la hipotètica adhesió a aquesta institució sigui presa de forma unilateral.
Dret a decidir “SÍ", però en tot, també hem de decidir sobre les relacions de Catalunya amb la UE i, si no són profitoses per al poble català, poder ratificar o denegar a les urnes la nostra incorporació a la UE. Una decisió tan important ha d'estar a les mans dels catalans i catalanes. El nostre benestar social està en joc ,volem decidir i em de decidir !!!
Daniel Pérez , secretari d'organització EUiA Garraf
