El passat 9 de Maig es va “celebrar” el dia d'Europa, actualment una celebració més institucional que ciutadana. El temps de celebració i d'orgull de pertànyer a la Unió Europea sembla que ja és historia, gran part d'una empobrida societat catalana castigada amb retallades ja no veu el sentit de pertànyer a aquesta institució. Retallades en serveis bàsics com l'educació, sanitat, serveis socials, drets laborals o pensions són imposades per la famosa “troika” -àlies del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional-, imposicions per re-capitalitzar les butxaques dels rics i poderosos, banquers i la gran Alemanya, tot amb l'excusa del pagament d'un deute il·legítim, però que ha de pagar si o si la classe treballadora.
A Catalunya debatem sobre el nostre futur com a nació sobirana, sobre el dret a decidir, sobre un referèndum d'autodeterminació, però ¿com volem encaixar dins de la Unió Europea? Hi ha opinions per a tots els gustos, alguns analistes diuen que si hi ha una hipotètica independència Catalunya no formaria part de la UE i altres diuen que a la UE no l'hi quedaria un altre remei que reconèixer la incorporació automàtica.
Cal recordar que les institucions i lleis europees estan per sobre de les de qualsevol país membre, és a dir, la hipotètica sobirania de Catalunya queda supeditada a l'UE. ¿Volem sobirania i entrar a formar part d'una institució que precisament la treu?
